BCN WEEK | Barcelona's Alternative Newsweekly
Vol 1, No 81 | December 10, 2009

FEATURES

Busy | nº 83


Revuelta | nº 82


DIY | nº 81


Europeanism | nº 80


iLike | nº 79


Frontiers | nº 78


Pairs | nº 77


Yellow | nº 76


Conspiracies | nº 75

Illustrations: Lilli Langenhein




HAZLO TÚ MISMO

Una Guía práctica para okupar una casa

by Julián Socorro

Ya rastrillaste la web, visitaste las inmobiliarias barcelonesas y asististe a las manifestaciones convocadas por las plataformas de reivindicación de la vivienda a precio justo, y nada... No hay forma de que puedas alquilarte un piso. Porque ya estás cansado, frustrado y desesperanzado, te entregamos esta “guía para okupar una casa”. Porque siempre hay otra alternativa.

1. Lo primero es elegir la vivienda a okupar. Para ello se suelen utilizar tres técnicas. Puedes visitar otras casas ocupadas del barrio y pedir información sobre pisos vacíos. También puedes recurrir a la Oficina para la Okupación y hacerte con un catastro de hogares abandonados. Y por último, suele ser la más eficaz, caminar por el vecindario observando ventanas que están permanentemente cerradas y sin luz.

2. Una vez encontrado el lugar idóneo comienza el proceso de recopilación de información. Para ello conviene ir a la oficina de urbanismo del ayuntamiento para comprobar si dicho inmueble está en obras. Asímismo, recurrir al registro mercantil es de mucha utilidad, ya que te informarán sobre cuál es la inmobiliaria que maneja el piso. Hay que tener en cuenta que una gran empresa significará mejores abogados y recursos para entorpecer tu cometido. También contrata a un abogado para que siga el proceso que, indefectiblemente, tocará a tu puerta.

3. Elegir la fecha de entrada es muy importante. Sobre todo se aconseja fervientemente no hacerlo en verano, por un tema práctico. En agosto los juzgados cierran por vacaciones. Entonces si se okupa en, por ejemplo julio, el abogado del propietario tendrá varias semanas para preparar un dossier con mucha información para presentar al juez justo antes del cierre vacacional del tribunal. Si el juez se convence con dicho informe puede tomar una medida cautelar. En la práctica significa que te desalojan ya, y después averiguan si tenían razón para hacerlo.

4. Con toda esta información estás listo para ingresar al piso. Es muy importante que lo hagas discretamente, y si tienes que romper una ventana o puerta al ingresar, tengas ya una de repuesto. De lo contrario podrías ser acusado de allanamiento de morada y “game over”. Si entraste sin romper nada cambia la cerradura de la puerta, tener la llave de entrada es muy favorable. Si tu intención es vivir con tu familia aquí termina la guía para ti. De ahora en más trata de pasar desapercibido. Si te interesa colaborar contra la violencia inmobiliaria, y/o crear un centro cultural sigue leyendo...

5. Esta es la etapa más crítica, dentro del inmueble deben estar dos o tres personas que se hayan ofrecido como voluntarias para ser “la cara” de la okupación. Su misión es trancar la puerta y demás lugares de acceso. Para luego esperar paciente y secretamente, a que pasen tres días. Luego de dicho lapso de tiempo se podrán acoger a la ley de morada. La cual estipula que si una persona lleva más de tres días habitando un inmueble se convierte en “morador” lo cual ya le otorga derechos.

6. Llegó el momento de dar a conocer la okupación. Debes llamar por teléfono a la policía y dar aviso de que cierta gente entró en un piso. Eso sí hay que asegurarse de tener una copia de la ley de morada pegada en la puerta de entrada para evitar arrebatos ilegales pero frecuentes por parte de “la ley”, que tienden a derribar la puerta y echar a patadas a los okupantes. De esta manera sabrán que estás informado de tus derechos y se lo pensarán dos veces antes de arremeter.

7. Cuando lleguen los uniformados es de vital importancia que nuestros “delegados” apostados en el piso se identifiquen ante la autoridad. Pero no te arriesgues a que te cojan. Bajar tu DNI con un cordel desde la ventana es una buena idea. Ellos anotarán tus datos, y tienen la obligación de devolverte el documento. Como se abrirá un proceso legal es vital que tus compañeros estén identificados y domiciliados allí. Así recibirás todas las notificaciones judiciales sobre el proceso. Olvídate de ser desalojado por sorpresa.

8. De ahora en más sólo tendrás que seguir el proceso judicial a través de tu abogado. Ya puedes relajarte y comenzar con las actividades sociales y/o culturales con los que beneficiarás al vecindario. Y habrás aportado tu granito de arena para luchar contra la violencia inmobiliaria.



Hola! Sóc el Pare Noel

O com viure les festes disfressat (dejad que los niños se acerquen a mí)

by Jordi Corominas i Julián

Quan era petit estimava les festes de Nadal. Las muñecas de Famosa se dirigen al portal, para dar al niño su cariño y su amistad. Y Jesús en el pesebre sonríe porque está alegre. Rodolí. Un tronc cagava regals perquè li donava cops de bastó i pel carrer un petit percentatge d’adults anava disfressat amb colors estrafolaris. El somni conclogué quan amb set anys vaig veure que el rei negre de Santa Maria de Palautordera s’assemblava massa al pare d’un dels meus millors amics.

Els traumes passen i es reciclen. Ara passejo per Barcelona i les llums festives apagades fins que arribi la setmana consumista em semblen un robatori, la típica presa de pèl dels eficients polítics que ens governen. Fins i tot les persones que treballen de Pare i Mare Noel formen part d’aquest circ que tothom accepta sense remugar. La diferència és que ells ho fan per arribar a final de mes. Ningú de la nostra societat ha pensat en contractar barbuts sense sostre, per això els estudiants són els homínids amb més probabilitats de patir l’esquizofrènia de Santa Claus durant quinze dies de regals, jojojo, i altres disbarats típics dels grans magatzems.

He aconseguit la informació que em permet mostrar-vos aquest article parlant amb dues persones que sacrificaren les seves vacances per fer pantomima remunerada. El nostre primer protagonista, víctima sacrificada, prefereix romandre en l’anonimat. Respon a les meves preguntes mentre unes dones canten flamenc. és divendres i anem una mica beguts. Trenquem el gel. No Jordi, ningú va voler estomacar-me. La majoria accepta les regles del joc i professa veneració malgrat sàpiguen de la farsa. S’apropen i demanen caramels. T’ho agraeixen i marxen. Pensa que jo era un Pare Noel de baix rang, fred a la porta d’ingrés, moltes mirades furtives a ties bones, lliurament de llaminadures i poc més. Els grans volen satisfer els petits. Com que som uns infeliços es respecta el ritual. M’ho passava bé, era molt entretingut observar les reaccions de desconeguts entusiasmats amb l’enllumenat i l’ambient nadalenc. Repetir-ho? Why not? M’abraçaven de broma i tots trobàvem la solidaritat de qui demana afecte i no sap com obtenir-lo.

Em deprimeixo. La meva imaginació frisava per històries corrosives i burles que deriven en tragèdia. Empleado de El Corte Inglés es apaleado por su indumentaria. Truco a una amiga i em transmet esperança explicant-me la història d’un actor que demanà almoina transvestit de senyor dels rens. Guanyà molts calés per diferència i simpatia. Rodamóns de l’univers, uniu-vos! Pido para un Ferrari y un chalet en Marbella. Vull dades, sorpreses. Obro el meu Facebook i enlloc d’escriure que avui estic content o que rento els plats amb flors de Bach opto per demanar als meus amics si coneixen individus amb temporalitat lapònica. Bingo! Una noia resident a Costa Rica em narra per xat les seves experiències. Començà la seva carrera movent-se per autobusos i vagons de TMB, on omplia de joia els passatgers, si bé els avis desconfiaven d’aquella entusiasta Mare Noel, doncs creien que enlloc de donar xocolatines volia robar amb l’excusa de la celebració del naixement de Crist. Alguns nens ploraven i d’altres es llançaven al buit absolut, com si visquessin el seu moment infantil, psicologia pura, de barra de bar i dir la veritat. Un d’ells quan li preguntaren què necessitava el seu pare per Reis no tingué cap mena de por en dir que la urgència del moment era un xampú anticaspa. Chapeau per la criatura. Nietzsche tenia raó.

Ens traslladem a Francesc Macià, a una gran superfície comercial. Ara la meva informadora ha progressat i passa vuit hores diàries vestida de patge d’en Baltasar. La ingenuïtat dels xiquets li dóna poders sobrenaturals. La miren amb esglai i es deixen transportar per la màgia. Cap d’ells vol quedarse sense joguina, ignorants com són de l’orgia monetària que generen. Els nadons, que poc poden entendre, obren els ulls i somriuen amb l’espectacle mentre els progenitors deixen escapar de la seva cuirassa un reguitzell de la il·lusió que tingueren anys enrere, quan encara no carregaven amb el pes econòmic previ a les campanades i els dotze grams... de raïm.

La meva sincera opinió és que aquests símbols importats haurien de morir cremats en una foguera demencial. El negre de Banyoles els substituiria i la seva presència seria un element integrador del planeta multicultural, Barack Obama acceptaria ser noi Freixenet i enlloc d’equins nòrdics ballaríem al voltant d’una taula duent amb orgull la llança de la reconciliació racial i la unitat de l’espècie. Malauradament els meus projectes són inviables i només tenim les bones accions per creure la pantomima.

Rebo un nou correu que completa l’entrellat. La patge, que alguns anomenaven en castellà paja real per després emmudir, participà en una campanya d’una coneguda emissora radiofònica que regalava joguines a la quitxalla més desvalguda. L’única condició era que fossin noves, les velles anaven a la brossa. Moguda per un impuls caritatiu l’obrera emmascarada desafià les normes perquè sabia que els nens només volen gaudir amb els regals, per a ells la novetat no depèn de la segona mà. Per això agafà una antiga Nintendo amb un piló de jocs i la cedí d’amagatotis al Casal de nens del Raval. El rostre de les responsables s’engrescà i l’agraïment fou infinit. L’anècdota il·lustra massa bé la dualitat entre la normalitat de qui trepitja l’asfalt en contraposició dels que estiren les cames als seus luxosos despatxos. ¡Nochebuena de amor, Navidad luminosa, es el mensaje feliz de las muñecas Famosa!

Let's stomach some

WHITE PIZZA

lest we should become forlorn, embittered shrews

by Tiffany Carter


Dough:

- 1 PACKAGE ACTIVE DRY OR FRESH YEAST
- 1 TSP HONEY
- 1 CUP WARM WATER (105-115° F)
- 3 CUPS FLOUR
- 1 TSP KOSHER SALT
- 1 TBSP OLIVE OIL (OR CHILI OR GARLIC OIL) + A BIT MORE FOR BRUSHING
- A BIT OF DRIED ROSEMARY AND/OR GROUND SINSEMILLA

Sauce:

- 1/4 CUP + 1 TBSP EXTRA VIRGIN OLIVE OIL
- 2-10 CLOVES OF GARLIC, MINCED
- 1/2 SMALL SWEET ONION, DICED
- 1/4 TSP DRIED OREGANO
- 1/4 TSP DRIED BASIL
- 1/4 TSP MARJORAM
- 1/4 TSP RED PEPPER FLAKES

Toppings:

- SUNDRIED TOMATOES
- FRESH TOMATOES
- ONION
- SHREDDED CHEDDAR AND MOZZARELLA. CRUMBLED FETA.

STATE OF AFFAIRS:

1) Your turkey is exploring other gullets. He is not coming home for Christmas, emergencies or naps, no matter how much you plead, rage or change.

2) Woebegone and deranged, you are provisionally animate and a bit randy.

3) Pizza is easy or easy to come by and good, acceptable or perfect, like God’s will.

DOUGH:

1) Dissolve the yeast and honey in a small bowl with ¼ cup of the water.

2) Combine flour, salt, rosemary and marijuana in another bowl and pour in the oil and honey yeast water.

3) Mix with a fork until it curls into a ball, taking the space it needs from the sides of the bowl and you.

4) Knead the dough for 2-3 minutes.

5) Cover it with a damp cloth and allow it to swell for 30 minutes unpestered in a warm place.

6) Cleave the dough into two mounds and choose a favorite. Don’t apologize. Work it by pulling the sides down and tucking them under the bottom. Repeat 4-5 times on a smooth, unfloured surface.

7) Roll the bald mass under the palm of your hand until the ball is smooth and firm— about one minute. Cover with a damp towel and ignore attentively (flirt) for 15-20 minutes.

SAUCE:

1) In your coffee grinder, mix half of the ¼ cup olive oil, half of the bulk of the garlic and half of the spices.

2) Do this again.

3) Heat the tablespoon of olive oil in a small saucepan and sauté the remaining garlic and onion for a couple of minutes until feeble.

4) Mix 1, 2 and 3 together.

DATE:

1) Make your oven clean, warm and inviting, smell pleasant and don’t wear panties.

2) Dip the ball of dough into flour, shaking off excess, and begin to stretch it. Press on the center and spread it into an 8-inch circle with the outer border a little fatter than the inner circle.

3) Spoon on sauce and rub it around, then strew toppings haphazardly.

4) Bake for 10-12 minutes.

5) Enjoy reservedly, suppressing your awareness of the sour inevitable.

6) You will be hungry again tomorrow.

Biblioteca distribuida

de la comunidad UOC

by Carmen Moreno

Mientras en el territorio español se estaba planteando la posibilidad de que los usuarios tuvieran que pagar una cuota por sacar libros de las bibliotecas públicas y los ciudadanos de muchas ciudades se movilizaban contra esta cuota que consideraban injusta y hasta ilegal, en Cataluña, un grupo de amantes de la cultura y la palabra escrita inventaba la “Biblioteca distribuïda de la comunitat UOC”.

Esta iniciativa toma como base los programas ya existentes: Llibres per Llegir, Nodes Distributed Library Project (NDLP), Bookcrossing, Library Thing, Bookmooch: anell de llibres. Consiste en que algunos miembros de la UOC catalogarán los libros que posean para su posterior préstamo a aquellos que se den de alta como usuarios en la comunidad.

La Biblioteca distribuïda de la comunitat UOC busca conseguir varios objetivos tanto a corto como a medio plazo. Entre estos se encuentran algunos tan loables como “la dinamización de la comunidad y refuerzo del sentimiento de pertenencia”; “promover la participación en actividades culturales, como la lectura y el debate”; “permitir el acceso a libros propios, seguramente, algunos descatalogados o difíciles de encontrar”. Aunque puedan parecernos de Perogrullo, estos objetivos, en una sociedad que avanza hacia el aislamiento cibernético o la desaparición de la individualidad, son más que encomiables.

El catálogo y su búsqueda, ya sea por autor, título, etc, podrán verse a través de la web. Con esta iniciativa se pretende crear una red en torno al libro que propicie el intercambio cultural a todos los niveles.

Esta biblioteca tiene un mecanismo de funcionamiento interno que quiere afianzar al máximo un préstamo garantizado, tanto para el que busca como para el que presta. Los mecanismos, para mantenerse dentro de lo que los usuarios de Internet conocen, funcionarán como una mezcla de PDA de bolsillo, técnica de EBay y Google Maps. Como una PDA de bolsillo porque te avisarán de que se acerca el momento de devolución; como Ebay por el sistema de “reputación”, en el que irás puntuando en función de tu comportamiento; como Google Maps porque se establecerá un mapa de cercanía para que, tanto los prestamistas como las personas a las que se presta, sepan dónde están cada uno a la hora de realizar la búsqueda.

Es decir, compaginan la tecnología con la tradición, sin llegar al tan temido ebook. La iniciativa de compartir los libros propios con aquellos que no tienen acceso a determinados volúmenes por no encontrarse en bibliotecas públicas, ni librerías, es una vuelta al humanismo que algunos estamos echando de menos en un mundo que sólo valora el dinero.

La UOC se plantea compartir, exportar esta idea a otras universidades, ya sea a través del “préstamo” de su servidor o haciendo de plataforma para otras universidades.

Con esta iniciativa, Cataluña vuelve a ponerse a la vanguardia de la vida cultural española. Y no será la primera vez que esta Comunidad se adelante: abierta durante toda su historia a Europa, Cataluña siempre ha sido una ventana a la libertad.

Week Alternative Media SL @ 2007 all rights reserved | contact: info@bcnweek.com | Links